Vaig deixar la Nova Era en llegir l’Antic Testament

Fa només cinc anys [comptant des de 2022], jo era l’autora de la Nova Era més venuda al món. Gaudia d’un estil de vida extremament lucratiu. Vivia a un ranxo de 20 hectàrees a Hawaii. La meva editorial em tractava com si fos una estrella del rock, portant-nos en avió —a primera classe— a mi i el meu marit per tot el món, a donar tallers que tenien les entrades exhaurides. Ens allotjàvem en àtics de luxe, en hotels ostentosos, i ens movíem entre gent famosa.

Malgrat aquest èxit terrenal, amb prou feines sentia pau. Amb tota la meva recerca en la Nova Era, hi havia preguntes per les quals no trobava resposta.

L’engany de l’Enemic

Vaig créixer a la falsa església de la Ciència Cristiana, encara que la meva mare sempre va dir que érem cristians. Em van ensenyar a ignorar les parts “negatives” de la Bíblia, com la caiguda de l’ésser humà i la crucifixió de Jesús. Si algun cop estudiàvem les Escriptures, ens limitàvem a fer una selecció interessada d’alguns versicles, o llegir-los fora de context. Així doncs, estava a punt de mel per a l’engany del Diable.

Vaig estudiar a la Chapman University, a Califòrnia, on vaig obtenir un títol en psicologia, i vaig començar a treballar com a terapeuta. Aleshores vaig trobar un agent literari i vaig començar a escriure llibres d’autoajuda per a grans editorials. Així vaig començar a rebre invitacions per a donar xerrades en conferències, i a la ràdio i la televisió, des d’on predicava l’evangeli de l’autoajuda.

Quan una editorial de la Nova Era em va oferir transformar la meva tesina en psicologia en un llibre d’autoajuda, vaig acceptar-ho. Amb aquesta editorial vaig començar a escriure llibres de psicologia que incorporaven les meves creences de la Ciència Cristiana. La popularitat d’aquests llibres va donar-me l’oportunitat de fer un bolo amb un grup de mestres de la Nova Era i venedors de productes relacionats que feien el circuit de convencions per Amèrica del Nord.

Durant els descansos, passejava per les exposicions de les convencions i visitava les paradetes diverses. M’intrigava la teràpia amb cristalls i altres coses exòtiques exposades, així com les tècniques de guarició que es promovien, que incloïen el so, l’energia, el massatge i el ioga. Amb aquests venedors vaig aprendre més sobre les creences i pràctiques de la Nova era.

Ben aviat estava ensenyant mètodes de la Nova Era en els meus tallers, i incorporant-los als meus llibres. Alhora feia immersió en el ioga, la meditació oriental, purificació dels txakres, astrologia, divinació i d’altres pràctiques de la Nova Era. Els adeptes a la Nova era sovint pensen que el cristianisme segueix regles dogmàtiques; però ells tenen els seus propis estàndards rígids sobre allò que una “persona il·luminada” ha de fer i allò que no ha de fer.

Durant els meus vint anys com a mestra de la Nova Era, vaig anar de gira amb altres autors de best-sellers. Promovíem tècniques com els “taulers de visualització” i les “afirmacions positives”; crèiem i ensenyàvem que “les teves paraules creen la teva realitat”. Molts de nosaltres torçàvem les paraules de Jesús per afirmar que Déu et donarà tot allò que li demanis. I, mentrestant, presentàvem la nostra riquesa i fama com a evidència que els nostres principis eren veritat i eren efectius.

Nogensmenys, malgrat aquest èxit terrenal, érem pecadors impenitents amb vides tacades pel divorci i les addiccions. Els tallers amb entrades exhaurides, les ovacions amb la gent dempeus, els fans que ens adoraven i l’amistat dels famosos feien que tinguéssim egos inflats. Recordo que creia que tots i cadascun dels meus pensaments era un missatge o un senyal de Déu o dels seus àngels.

Durant aquest temps em vaig convèncer a mi mateixa que, de fet, era cristiana, encara que cristiana “de ment oberta”, superior a tots aquells seguidors de ment estreta que només creien en Jesús. Per a mi Jesús era una mena d’“esperit guia” que, com un geni de la làmpada màgica, m’ajudava perquè els meus desitjos es fessin realitat. Era una estudiant de les religions mundials, i fins i tot tenia un penjoll amb els símbols de totes les religions principals. Creia que tots els camins porten al cel, i que totes les religions adoren el mateix Déu.

Evidentment, ni jo ni cap dels altres mestres de la Nova Era mai apuntàvem cap al Jesucrist real. Sense cap dubte, mai li dèiem a ningú que llegís la Bíblia. En lloc d’això, animàvem la gent a anar rere els seus desitjos egoistes, fent-los més cobejosos i materialistes.

Tristesa que ve de Déu

Sent algú amb una intensa curiositat per les religions del món, sovint escoltava ràdios cristianes, així com emissores especialitzades en el budisme, l’hinduisme, el xamanisme, l’adoració de la deessa cèltica, i d’altres tipus d’espiritualitats. Amb ganes de trobar respostes, cercava arreu.

El gener de 2015, mentre conduïa per una carretera hawaiana i escoltava el pastor nascut a Escòcia Alistair Begg a la ràdio, Begg estava donant un sermó expositiu de títol “Picor a les orelles”. Tractava de 2 Timoteu 4, on l’apòstol Pau escriu que, en els últims temps, la gent voldrà que se’ls afalagui les orelles, per part de falsos mestres que oferiran una esperança falsa (v. 3). Podia notar que es referia a gent com jo.

Déu va utilitzar el sermó de Begg per fer que sentís el meu pecat per primer cop a la meva vida. Les seves paraules van traspassar el meu cor de pedra, i vaig avergonyir-me de les meves falses ensenyances. En arribar a casa, vaig dir-li al meu marit Michael que volia començar a assistir a una església realment cristiana. Ell hi va accedir de bon grat.

Després d’una vida immersa en la Ciència Cristiana i les pràctiques de la Nova Era, va caldre temps per netejar les teranyines de les falses creences. Vaig adonar-me que no confiava en Déu per a la provisió de les meves necessitats. Així, en comptes de pregar i confiar en el Senyor, continuava depenent de les cartes de divinació, l’astrologia, les lectures psíquiques, els horòscops i els cristalls.

Llegir la Bíblia sencera ho va canviar tot. Quan vaig arribar a Deuteronomi 18.10–12, vaig trobar-hi una llista d’activitats pecaminoses que incloïa diverses de les quals jo practicava, com la divinació, la interpretació de senyals i auguris, i els mèdiums. Aquest passatge diu que la gent que practica aquestes coses és “detestable”, una abominació contra Déu.

Aquestes paraules em van crebantar, avergonyir profundament i humiliar. Vaig caure de genolls, avergonyida i plena de pena. “Ho sento molt, Déu!”. Vaig continuar lamentant-me, en penediment. “No ho sabia!”. Aquell mateix dia vaig donar-li la meva vida a Jesús, com a Senyor i Salvador.

Aquesta decisió va tenir conseqüències molt profundes. El meu marit i jo vam deixar la nostra casa luxosa de Hawaii. La meva editorial de la Nova Era va liquidar la nostra relació professional. I els seguidors de la Nova Era em van tractar amb escarni i com si fos un objecte d’escàndol quan vaig començar a renunciar públicament a les meves antigues creences. M’enviaven correus plens d’odi diàriament, acusant-me de traïció. També vaig començar a experimentar la guerra espiritual per primera vegada; això va fer que m’apropés més a Déu.

Amb l’objectiu d’aprendre a entendre la Paraula de Déu correctament, vaig realitzar un màster en estudis bíblics i teològics a Western Seminary (Portland, Oregon). Veure com Déu em donava la capacitat d’entendre l’Evangeli després d’una vida amb una visió distorsionada de l’Escriptura va ser fantàstic.

Haver d’admetre que havia estat equivocada davant del món sencer —els meus llibres havien estat traduïts a 38 idiomes— ha estat una gran lliçó d’humilitat. Així i tot, necessitava aquesta humilitat per aprendre millor com confiar en Déu. Encara em sento culpable sabent que hi ha gent que encara utilitza i ven els meus antics productes, fins i tot quan els he pregat que deixin de fer-ho. Però aquestes situacions em presenten oportunitats de compartir l’Evangeli. Prego contínuament perquè Déu utilitzi el meu testimoni per a dirigir New Agers cap a Jesús.

Després de cercar —i no trobar mai— la pau en la Nova Era, finalment l’he trobat en Crist. A pesar de les tempestes que he viscut, la meva esperança i confiança en el Senyor em mantenen ferma.

Doreen Virtue és l’autora de Deceived No More: How Jesus Led Me out of the New Age and into His Word

-

[ This article is also available in English. See all of our Catalan (català) coverage. ]